SESSIÓ II

SESSIÓ II

En aquesta segona sessió m'he sentit molt més còmoda i crec que a poc a poc estic entenguent i agafant la dinàmica i els objectius que és plantegen a aquesta assignatura.

Començarem la sessió amb la frase de la setmana que bàsicament al que es refereix és a què treballar la teva veu et dona el dret a ser i estar, treballar la veu va lligat amb el treball propi d'un mateix, ja que aquesta forma part de la persona. El treball de la nostra veu és de gran importància, ja que cada veu és un món, i al cap i a la fi aquesta és el nostre element distintiu. Ens representa i és el canal perquè ens puguem comunicar i expressar. 

Després de comentar aquesta frase vàrem agafar les estoretes i igual que a l'altra classe ens vàrem posar a terra i ens vam tombar. Amb eles estoretes vàrem fer l'exercici de la primera sessió dels punts de contacte. Però també vàrem fer un de nou. Havíem d'imaginar que un raig de llum que corria dins nostre des de el cap fins als peus dels dits. Aquest raig arrelava en direcció al centre de la terra i després tornava en direcció a nosaltres en un raig de color verd i en un altre de color lila. La professora ens va recalcar que no ens preocupéssim sinó érem capaços de visualitzar els colors. Es podria dir que l'objectiu d'aquesta activitat era prendre esment i consciència.

Just després ens va dir que en s'imaginàssim a l'escenari d'una sala d'actes per veurer-nos a nosaltres mateixos actuant i així veure si la nostra percepció pròpia variava. Vàrem sortir dos pics, el primer pic estàvem més insegurs i ens costava més comunicar-nos i el segon pic a la inversa. Al principi crec que no vaig entendre bé la dinàmica i vaig dir que els dos pics em vaig sentir igual. Però quan després alguns companys varen dir que ells no s'havien sentit igual els dos cops, em vaig adonar que jo tampoc. El primer cop em veia més insegura i em costava més comunicar-se i expressar-me, ja que comvaig dir al primer bloc, o una persona molt vergonyosa i crec que la primera posada en escena va reflectir com soc en la realitat. A més em va costar molt visualitzar-me pujada a l'escenari. El segon cop va ser paraescut però no igual, ja que vaig aconseguir visualitzar-me millor i vaig sortir una mica més tranquil.la, ja que ja ho havia fet un cop. Em va cridar l'atenció el cas d'una companya que va dir que no es va sentir bé a cap dels cops, ja que ella porta crosses i no va saber gestionar la situació. Això em va cridar molt l'atenció, però encara me la va cridar més el fet que la professora el demanés perquè no havia agafat una cadira. Em va cridar molt l'atenció, ja que a mi tampoc se m'hagués ocorregut.

Després ens vàrem aixecar (tal com la professora ens va ensenyar a la classe anterior, sense posar tota la força al nostre cap), i vàrem passar a fer un exercici col·lectiu i després individual. Ens havíem d'imaginar que teníem un pilota a la mà i l'havíem de ficar a una cistella, a la mateixa vegada havíem de dir una frase. L'objectiu era treballar la direcció de la veu, havíem de centrar-nos únicament en la cistella i així visualitzar on volíem anar a fer a parar la nostra veu. L'objectiu d'aquest exercici era projectar la nostra veu (el terme projecció fa referència a una emissió de veu en la qual el so arriba amb la fluïdesa al nostre receptor, independentment de la distància a què es trobin i sense esforç. Projectar la veu és dirigir el so per l’espai sense cridar. No pot haver-hi una bona projecció de veu si no hi ha una bona articulació i una adequada utilització dels ressonadors). Al principi no ho vaig fer molt bé, però el segon pic ho vaig fer millor perquè se'm veia més decidida. També vàrem fer aquest exercici dient el primer que se'ns passés pel cap. El primer cop ho vàrem fer amb menys intensitat, però quan ho vàrem tornar a repetir ens va sortir molt millor. Finalment, vàrem cantar una cançó, i ens vàrem donar compta que al principi sortia amb poques ganes i poca entonació, però després va sortir molt millor, i això es deu al fet que vàrem escalfar la veu. Llavors podem veure a importància que té l'escalfament de la nostra veu perquè així aquesta soni millor.

No he mencionat un exercici molt important que realitzarem durant la classe. Aquest que consistia a trobar el nostre eix central, i aprendre a utilitzar-ho de forma correcta. Anàvem caminant per la classe intentant mantenir recte el nostre eix central. A aquella classe vaig descobrir que jo mai camín posant recte l'eix central. Però al contrari que a persones de la meva classe quan van dir que els costava molt i se sentien incòmodes, puc fer-ho sense problema.