SESSIÓ III

 SESSIÓ III

Al començament de la sessió vàrem fer una revisió del que havíem fet les les primeres classes, i al final vaig arribar a la conclusió de què tots els exercicis que fem són per treballar i conèixer la nostra veu i el nostre cos. I noto que a poc a poc amb les classes em vaig llevant una mica la vergonya a l'hora de fer els exercicis.

Després agafàrem les estoretes i ens vàrem tombar a terra. Abans de començar l'exercici na Cecília ens va dir que ens concentréssim en la nostra respiració durant uns minuts, i així ho vam fer, en silenci i amb els ulls tancats vaig sentir com inspirava aire pel nas i l'exhalava per la boca i el nas. Després ens va proposar un exercici que connectava el nostre eix central, amb l'eix pèlvic i l'eix escrotal. Havíem de localitzar la nostra pelvis, i una vega localitzada, tocar l'extrem pèlvic dret durant una estona. Quan vàrem acabar de tocar-ho, na Cecília ens va demanar si el sentíem diferent de l'esquerrà. Tota la classe va dir que si, però jo personalment ho notava igual (tal vegada no ho vaig tocar bé). Després vàrem fer el mateix amb l'esquerrà. També ens vam posar la mà a baix del melic i havíem de fer un soroll i després dir si ho notàvem (jo personalment ho notava). L'objectiu d'aquest exercici era notar l'activació abdominal i veure com variava em funció de com teníem col·locada la pelvis.

Posteriorment, ens vàrem fer posar-nos en parelles. Un hi havia d'estat tombat cap a baix a l'estoreta, i l'altre li hi havia de trepitjar la planta dels peus, però no trepitjar per fer mal, sinó posar-se damunt i anar modelant els peus de l'altra persona amb els nostres peus. Primer li vaig fer jo a la meva parella, i quan va acabar em va dir que li havia relaxat molt, jo en aquell moment vaig pensar "Com és possible que això li hagi relaxat?". Però quan m'ho va fer a mi em va passar el mateix, quasi em vaig quedar adormida, estava molt còmoda. Mentre el meu company m'ho estava fent la professora els va dir a ell i atots els que trepitjaven que pensessin en una paraula i que es cencetressin en aquesta, jo a partir d'aquell moment vaig notar que em trepitjava diferent, i ell també, quan vàrem acabar l'exercici la professora ens va dir que aquell era l'objectiu. A l'aixecar-nos havíem d'explicar si notàvem diferent les nostres trepitjades, i jo sí que les vaig notar diferent, notava com si estigués caminant per coixins. Em va estranyar un poc una sensació d'una companya. Va dir que tenia sensació de "ASMR", que són com renous que relaxen, com és el de l'aigua quanbaixa d'una cascada. Em va sorprendre molt perquè jo mai hagués estat capaç de tenir aquesta sensació.

Després de fer aquesta activitat la professora ens va dir que diguéssim les lletres R, L i V alçant la mà cap a dalt reflectint que la nostra veu havia d'anar des de la pelvis fins fora. Després de dir només les lletres ho vàrem fer amb paraules que continguessin aquestes lletres. I finalment només amb la "r" havíem de fer un so amb aquesta lletra a la mateixa vegada que movíem la mà. El so i la intensitat d'aquest havia d'anar enllaçat amb com movíem la mà. Per exemple si la movíem cap a dalt, havíem de dir la lletra "r" amb més intensitat, i si la lletra anava cap a baix amb menys. També podem fer pauses i dir la lletra de forma més curta. L'important era que el so no fos, per una banda, i els moviments per l'altre. Havia de haver-hi una coordinació

Finalment, vàrem tornar a treballar la direcció de la veu amb la cistella de bàsquet com l'altre dia. Considero que aquest cop em va sortir molt millor la meva veu era molt més clara i sabia bé on estava la meva cistella. També vàrem cantar la cançó de l'altre dia per demostrar que si escalfes la veu, quan després fas un exercici et surt molt millor que si ho has fet abans d'escalfar-la. La diferència en el to de la veu es nota molt.