SESSIÓ V

SESSIÓ V

VÍDEO:

Vàrem iniciar la sessió parlant sobre el vídeo que na Cecília ens va fer visualitzar un vídeo a casa que consistia en  que una dona estava asseguda al costat d'una taula, i anaven passant persones i seient-se al costat de l'altre taula. Van anar passant persones i ella estava amb els ulls tancats i de sobte els obre i centra la mirada en la persona que té al davant, només mantenen un contacte visual. Però una de les persones que arriba era el seu amor de la joventut, i en aquell moment quan obre els ulls no pot evitar-ho i es posa a plorar, i amb ell no només manté un contacte visual sinó que també li dona les mans.

Pel que he llegit, na Marina Abramovic i Ulay (nom de la parella), començaren una intensa història d'amor als anys 70. Ells vivien a una camioneta des d'on comentaven aspectes artístics. Quan decidiren que la relació havia d'acabar, per acomiadar-se varen caminar cadascun des d'un extrem de la gran muralla xinesa i en trobar-se en mig es donaren una gfn abraçada d'acomiadament per no tornar-se a veure mai més. En el MoMa de 2010, Marina va interpretar "The Artist Is Present" que com he explicat de forma diferent abans, consistia en un minut de silenci amb cada estrany que estava davant ella i va arribar Ulay sense que ella ho sabés i llavors va passar l'esmentat amb anterioritat.

També es pot observar que després d'Ulay tanca i obre els ulls diversos cops, pareix com que després d'aquesta experiència no està preparada per enfrontar-se a una nova persona i necessita més temps.

SESSIÓ:

En finalitzar la reflexió sobre el vídeo, hem elaborat dues situacions on dos mestres diferents discutien. Aquests dos mestres presentaven diferències en la seva actitud, on trobem cinc elements bàsics: la postura, l'expressió facial, la forma en la qual ocupen l'espai, la mirada i els gestos. A partir d'aquests cinc elements es poden comunicar les coses sense parlar i determinen com som i com actuem.

Posteriorment de la realització d'aquest breu exercici, vam fer un joc. El joc consistia en la presència de quatre personatges; el pit, cap, digestiu i pèlvic. Havíem de caminar de forma aleatòria i sense cap rumb fixo per tota la classe quatre vegades i centrar la nostra atenció en una de les parts mencionades. Al pit l'objectiu era treurer-lo fora, molt marcadament (simulant que estiguéssim encorbats). En segon lloc, havíem de moure la pelvis com si fóssim personatges de l'oest. Al cap, l'objectiu era mirar recte o cap a dalt, no havíem de mirar mai cap a baix. I per acabar, a la part digestiva, havíem de simular com si acabéssim de menjar i ens faltés les postres.

En finalitzar el joc, vam seure a les màrfegues, i la Cecília va apuntar a la pissarra els diferents sentiments que ens havia provocat cadascuna de les parts treballades. Per a cada part i hi ha hagut emocions i sentiments molt diversos. Al cap s'han dit paraules com direccionalitat, prepotència, menfotisme, nerviosisme. Per a la pelvis van sortir paraules com diva, elegant, artificial, segur... Al digestiu, en canvi, paraules com poc enèrgic, decaigut, tímid... I finalment al pit paraules com segur, cregut, directe, poderós... Podem observar que a cada part hi ha hagut sentiments diferents, i que els que hi ha a cada part es troben bastant lligats entre ells. En l'àmbit general pareix que el pit, el cap i la pelvis donen més seguretat que el digestiu. Després, na Cecília ens va preguntar amb quina part havíem estat més i menys còmodes. En el meu cas, m'he sentit més còmoda amb el pit i menys còmoda amb el cap. Amb el pit no feia una figura forçada i estava més còmode, al contrari que amb el cap. Un aspecte que m'ha semblat bastant interessant sobre aquest exercici, ha estat quan sen's ha demanat que aportéssim sentiments o sensacions en funció de la part. Si ens pareixien paraules positives, negatives o neutres. Ja que a partir d'això vam poder extraure la conclusió de què si per exemple la paraula poderós (pit), ens havia transmès positivitat, llavors aquella part segurament era amb la part del cos amb la uqe estàvem més còmodes, i igual a la inversa.

Posteriorment, vam parlar de com seria una persona pura de les quatres parts del cos (cap, pit, digestiu i pelvis). En el cas del pit, aboca el món de les sensacions. En el cas de la pelvis representen la figura d'una persona territorial (ex, una nina es baralla amb una altra dient-li que és el seu menjar). En el cas del cap, els motiva el coneixement, l'elaboració i la discussió. I finalment en el digestiu, gaudesquen la vida (ex, sortir de festa). Amb aquest joc, na Cecília tenia com a objectiu que observàssim i analitzéssim la idea del filtre que tenim cada persona.

Abans de acomplir la darrera activitat vam formar grups de tres per a dur a terme un exercici on podríem observar com utilitzem el cos i l'espai. Aquest, consistia que cada persona amb el seu cos expliqués un estat d'ànim o una emoció. Jo vaig escollir l'emoció: primer vaig obrir la boca i em vaig posar la mà damunt i posteriorment vaig començar a fer bots d'alegria. Va haver-hi representacions de la meva classe que em van agradar molt. Na Mireia i na Debo van representar la por i ho van il·lustrar molt bé. Na Cecília els va dir que comencessin a poc a poc i fossin augmentant el sentiment.

Per finalitzar la sessió, a la màrfega, vam realitzar una petita visualització per així poder connectar amb la nostra part interna. En primer lloc, vam tancar els ulls, i havíem d'imaginar que una llum entrava dins el nostre cap, i que va recórrer tot el nostre interior: el coll, el tronc, el pit, les cames... i sortia dels peus en forma d'arrels cap al centre de la terra. En aquella posició es començaven a embolicar les unes amb les altres i la llum recorria aquestes arrels, les nutria i les regenerava. Després, aquestes tornaren als peus, i una vegada estaiem al nostre cos de nou, havíem de pensar en quina era l'emoció que ens havia transmet tot aquest recorregut per així intensificar-la per tot el nostra cos, i a quines parts la notàvem de manera més intensa i a quines menys.

Sense cap dubte l'exercici d'expressar una emoció o sentiment va ser el que més em va agradar. Cada vegada em costa més alliberar-me i moure el meu cos sense patir tanta vergonya. Crec que estic realitzant un progrés lent però adequat.