SESSIÓ VII

 SESSIÓ VII

Abans de la sessió havíem de visualitzar tres vídeos de tres programes televisius diferents, amb els seus respectius presentadors (comunicadors de la veu). Aquest vídeos eren "Òpera en texans", "Fotografies" i" 30 min". La forma en què cadascun dels presentadors projectava la veu, gesticulava i transmetia el missatge variava bastant.

Després de comentar els vídeos, el primer tema tractat a classe foren les ressonàncies que viatgen pel nostre cos a partir dels sons que realitzem. Vam dur a terme un exercici per tal de poder comprendre d'una forma més àmplia i elevada aquest concepte i veure com s'executava. Abans de començar a parlar sobre l'exercici crec que és necessari parlar una mica sobre aquest terme. Quan un cos vibra, ho fa en unes freqüències determinades; si rep l'impacte d'un so amb la mateixa freqüència, aleshores ell també vibra. Ex: Quan toques una corda d'una guitarra, la fusta també ho fa; quan parles o cantes, notes vibracions en el cap, en el Coll, en el pit. En el cas de la veu, la rigidesa d'algunes estructures corporals I determinats bloquejos energètics limiten aquesta transmissió.

L'exercici va consistir a tombar-nos, tancar els ulls i seguir les diferents indicacions del que imaginàvem que na Cecília ens recitava. Seguint amb els ulls tancats ens havíem d'imaginar com anàvem abrigant el nostre cos de forma lenta i progressiva, conscient i centrant-nos en cadascuna de les parts d'aquest d'un material força modelable amb l'objectiu de que al final quedés un motlle buit de la nostra silueta. Seguidament, vam començar a produir sons amb la boca tancada (exemple: la "m") per observar com aquests sons ressonaven dins del nostre cos perquè aquesta acabés omplint-nos completament.

Posteriorment vam  realitzar un altre exercici amb una dificultat més elevada, que també es trobava lligat amb el tema de les ressonàncies. En primer lloc, drets i en una posició que ens resultés còmoda i vam començar a repetir el so de la "m" de manera constant per centrar-nos així en les ressonàncies que aquest so generava al nostre cap.

A continuació vam dur a terme una activitat relacionada amb la projecció de la nostra veu. Al principi havíem de formular el so de la lletra "n" i fer un moviment que consistia a moure els braços cap endavant fent la silueta d'una roda. Després na Cecília ens va dir que cada cop que els braços estiguessin a baix havíem d'afegir una vocal (exemple: nan). I després de fer-ho amb els braços a baix ho havíem de fer amb els braços amunt. Posteriorment, després de dur a terme dues vegades el mateix so amb els seus gestos aquest so vam haver d'elegir-la paraula "bon dia", primer només un, però després vam haver d'afegir un altre darrere el primer "bon dia", però aquesta vegada sense gesticular per mantenint el mateix to i volum i projectant la nostra veu. Per finalitzar amb l'exercici en lloc d'afegir bon dia vam haver d'afegir el nostre nom pero sense modular la nostra veu. Al finalitzar l'activitat na Cecília ens va dir que l'objectiu de l'exercici era realitzar una continuïtat de sons projectant la nostra veu i mantenint uns harmònics.

La darrera activitat que vam realitzar consistia a formular una frase de tres formes distintes ajustant la nostra veu i acompanyant-la de diferents gestos per així poder transmetre tres sensacions diferents de totes aquelles persones que ens estaven escoltant. Personalment, em va semblar una activitat senzilla, ja que crec que se me'n va ocórrer una bona frase i es va veure de manera correcta el que volia expressar. La frase que vaig dir va ser "tinc son", primer vaig dir aquesta frase enfadada, acompanyant aquest enfat amb un moviment brusc de mans, després vaig dir-la amb un to cansat i vaig acompanyar aquest to relaxant el meu cos per semblar que estava cansada i finalment la vaig dir amb un to explicatiu "TINC molta son". He aconseguit això jugant amb les diferents qualitats del so (pauses, volum i intensitat, entonació...)