SESSIÓ VIII I REFLEXIÓ FINAL

 SESSIÓ VIII I REFLEXIÓ FINAL

Per a aquesta sessió haviem de portar una recepta, l'explicació d'una sèrie o peli, d'un joc o el que volguéssim explicar. A la sessió anterior na Cecília ens va dir que sortiríem d'un en un per explicar el que haviem elegit.

Quan va començar la sessió, abans d'explicar el que haviem elegit vam haver de sortir i dir alguna frase, la que volguéssim. Cada vegada que una persona sortia, na Cecília ens demanava que faríem aquell dia després de classe. Quan vaig sortir jo em va dir que ho explicava massa nirviosa, accelerada i sense fer pauses, així que vaig tornar a provar i em va sortir millor.

Després de realitzar aquesta activitat vam prosseguir a realitzar el que haviem preparat. Primer va sortir na Debo i quan ho estava fent, na Cecília li va demana si s'ho havia preparat, ella li va respondre que sí. Llavors ens va dir que això era una errada i ens va explicar que primer de tot és necessari que tothom ens senti, és a dir, haviem de ser capaços de projectar la nostra veu perquè aquesta arribés de punta a punta de la classe i fossim escoltats per tothom, i seguidament ens va dir que havíem d'estar convençuts i convençudes del que dèiem i no havia de parèixer un discurs, havia de parèixer natural i espontani i havíem d'anar amb seguretat. També ens va recalcar que haviem de saber del que parlàvem i que no es sentís com a text escrit. Però si s'aprèn de memòria és difícil que la gent ho senti com a text oralitzat.

REFLEXIÓ SOBRE L'ASSIGNATURA

Quan em va tocar a jo explicar la meva sèrie na Cecília em va explicar que del principi al final de la sessió havia evolucionat bastant. Em va dir que el meu problema principal és que tinc problemes a l'hora de projectar la meva veu. Això es a causa del que vaig explicar a la primera entrada. Tinc molts problemes amb la vergonya, i això provoca que em surti una veu més tímida i apagada.

Però encara que tinc problemes en aquest aspecte considero que he evolucionat d'una manera assertiva a mesura que anaven avançant les sessions. Cada cop em feia menys vergonya realitzar les activitats i crec que poc a poc, amb cada activitat que anàvem realitzant prenia més consciència sobre el meu cos i la meva veu.

Personalment, crec que és una assignatura molt important, ja que al cap i a la fi d'aquí a uns anys estarem davant d'una classe amb nens, i perquè aquests ens entenguin hem de ser capaços i capaces de poder tenir una bona projecció de la nostra veu (encara que hi hagi crits, ja que sabem que projectar no significar alçar la veu) i hem de tenir una bona actitud corporal per a qque pugui ocórrer.